El tomàquet de penjar és una joia gastronòmica molt valorada a Catalunya. Aquest tipus de tomàquet destaca per la seva capacitat de conservar-se durant mesos en un estat òptim, mantenint un sabor i una textura ideals per a la cuina tradicional. Però què fa únic aquest tomàquet? En aquest article, aprofundirem en les seves característiques, les principals varietats cultivades a casa nostra, així com els millors consells per utilitzar-lo a la cuina.
imatge: agroculura.org
La temporada del tomàquet de penjar, com la majoria de tomàquets, comença a mitjans d'estiu, especialment durant els mesos de juliol i agost, quan es cull en el seu punt òptim de maduració. Tanmateix, la seva particularitat principal és la capacitat de conservar-se durant molts mesos, fet que permet gaudir-ne durant la tardor i l'hivern sense necessitat de refrigeració.
Aquests tomàquets es recol·lecten encara una mica verds, i es deixen madurar progressivament. Penjant-los en llocs frescos i ben ventilats, es pot mantenir la seva qualitat i sabor fins a sis mesos. Aquesta característica és molt valorada en la gastronomia tradicional catalana, ja que permet tenir una reserva de tomàquets durant l'època freda, quan altres varietats fresques són més escasses.
Característiques del Tomàquet de Penjar
La principal particularitat del tomàquet de penjar és la seva llarga durabilitat. A diferència de moltes altres varietats, aquest tipus de tomàquet té una pell gruixuda i una polpa compacta, la qual cosa permet que es conservi bé sense necessitat de refrigeració. Els tomàquets de penjar es cullen quan encara són verdosos, i a mesura que maduren, es van posant vermells, fet que potencia el seu gust. Aquesta maduració lenta proporciona una riquesa en sabor que es manté durant setmanes o fins i tot mesos, especialment si es pengen en llocs frescos i ben ventilats, d’aquí ve el seu nom.
Principals Varietats Cultivades a Catalunya
A Catalunya, es cultiven diferents varietats de tomàquet de penjar, cadascuna amb unes característiques pròpies. Aquestes són algunes de les que podem trobar:
-
Tomàquet de Penjar Mallorquí: Una de les varietats més conegudes, originària de les Illes Balears però molt ben adaptada al territori català. Es caracteritza per la seva polpa suau i la seva dolçor, la qual cosa el fa ideal per a fer pa amb tomàquet.
-
Tomàquet de Penjar de Montserrat: Cultivat en zones del Vallès i del Maresme, aquest tomàquet té una pell fina i una polpa sucosa, ideal per untar en pa i per cuinar en cru.
-
Tomàquet de Penjar Rosa de l’Ebre: Aquesta varietat es cultiva especialment a la Ribera d’Ebre i té un sabor intens i dolç, amb una textura carnosa que el fa molt versàtil en diverses preparacions.
-
Tomàquet de Penjar Perelló: Aquesta varietat, típica de les Terres de l’Ebre, destaca pel seu sabor potent i és especialment utilitzada per a la conserva.
Caracterítiques i principals usos a la cuina
El tomàquet de penjar és ric en antioxidants, especialment licopè, una substància amb múltiples beneficis per a la salut. El seu sabor lleugerament àcid i la seva textura ferma el fan ideal per a preparar plats com el pa amb tomàquet, però també és apreciat en guisats i salses, ja que resisteix molt bé la cocció sense desfer-se.
A diferència d'altres tomàquets, que poden fer-se malbé ràpidament, el tomàquet de penjar manté les seves propietats durant mesos. Aquesta capacitat de conservació fa que sigui un ingredient tradicional a les cuines catalanes, especialment en èpoques de poca producció agrícola.
Referències
Generalitat de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Ruralcat.gencat.cat - el cultiu del tomàquet de penjar
Associació de Productors de Tomàquet de Penjar de Montserrat
Revista Gastronòmica "Cuina"
Blog d'Alimentació i Cuina Catalana
.jpg)
.jpg)
>> clica aquí i descarrega la imatge <<