El síndrome premenstrual és l’aparició conjunta d’un grup de símptomes a partir del moment de l’ovulació, unes dues setmanes prèvies a la menstruació o durant part de la fase lútia. Són símptomes que causen malestar i poden afectar negativament a la qualitat de vida de la dona mentre perduren o fins i tot incapacitar-la. Alguns dels més comuns, són alteracions en l’estat anímic: com irritabilitat, depressió, ansietat o fins i tot facilitat per plorar; dolor a nivell articular, mamari o de cap. O bé, presentar problemes com retenció de líquids, distensió abdominal, palpitacions, acne, antulls o insomni.
Per iniciar un tractament nutricional enfocat a millorar la situació i a evitar el síndrome premenstrual, primer cal conèixer el propi cicle menstrual i detectar quina pot ser la causa de l’aparició dels símptomes. Un bon mètode és el registre de la temperatura corporal basal i del moc cervical, que ens poden indicar si el problema és degut a una baixa producció de progesterona o fins i tot nul·la (on ja estaríem parlant d’anovulació i caldria saber l’origen), o bé és a causa d’un hiperestrogenisme, un excés d’estrògens. En el primer cas, l’objectiu és millorar la síntesis de progesterona i assegurar una correcta nutrició i qualitat fol·licular. Cal evitar els aliments proinflamatoris, com els ultraprocessats, l’alcohol, el sucre i els refinats i reduir els lactis de vaca per la seva implicació amb l’alliberació d’histamina. Aportar antioxidants a la dieta per frenar l’estrès oxidatiu i assegurar fonts de magnesi, seleni i zinc i vitamines com la C, la E i la B6, així com també aliments rics en omega 3, L-arginina i òxid nítric. Alguns aliments clau seran: els vegetals de fulla verda, els fruits secs com les nous i les nous de brasil, les llavors com la xia o el lli, el peix blau petit, els ous, el plàtan i els cítrics, els llegums, sobretot els cigrons, les cloïsses i els musclos i el cacau pur. Si en canvi, el síndrome premenstrual és degut a un hiperestrogenisme, el que es treballarà serà una correcta metabolització estrogènica a nivell hepàtic, per tant, assegurar el consum de crucíferes com col, coliflor o brócoli, de fitoestrògens com la soja o els pèsols; de llavors, fruits secs, llegums i fonts d’omega 3; eliminar l’alcohol, els sucres afegits i els aliments ultraprocessats, assegurar una correcta microbiota intestinal i evitar coccions com fumats o barbacoes i els disruptors endocrins com els BPAs.
Si pateixis de síndrome premenstrual, entre d’altres canvis d’hàbits, és interessant que modifiquis l’alimentació en funció de la causa i que t’assessoris correctament amb una dietista i nutricionista.