Els 12 grans de la sort: història i simbolisme del raïm per Cap d'Any
La tradició de menjar dotze grans de raïm durant les campanades de Cap d'Any és una pràctica arrelada a Espanya i en alguns països llatinoamericans. Aquest costum, que simbolitza la bona sort per als dotze mesos vinents, té els seus orígens a principis del segle XX.
La teoria més estesa situa l'inici d'aquesta tradició l'any 1909, quan una collita excepcionalment abundant de raïm al Vinalopó, a Alacant, va portar els viticultors a buscar maneres creatives de vendre l'excedent. Així, van promocionar el consum de dotze grans de raïm durant les campanades de Cap d'Any com a símbol de bona sort per a l'any entrant.
Tanmateix, hi ha altres teories que apunten a un origen anterior. Algunes fonts indiquen que ja a finals del segle XIX, la burgesia espanyola havia adoptat el costum francès de menjar raïm i brindar amb xampany per acomiadar l'any. Aquest hàbit va ser imitat de manera irònica per les classes populars, que es reunien a llocs públics com la Puerta del Sol de Madrid per menjar raïm durant les campanades, consolidant així la tradició.
Amb el pas del temps, aquesta pràctica s'ha estès i consolidat, convertint-se en un element indispensable de les celebracions de Cap d'Any a Espanya. Actualment, és habitual que les famílies preparin dotze grans de raïm per persona, sovint sense llavors ni pell, per facilitar-ne el consum ràpid al compàs de les dotze campanades que marquen l'inici del nou any.
Sigui quina sigui la tradició que celebris, des d'Oidà aprofitem per desitjar-te un Bon Any nou!!
>> clica aquí i descarrega la imatge <<