T’imaginaves fa 10 anys demanar menjar a domicili des del mòbil?
Tot i que ara ja hi estem acostumats, no fa tant que conceptes com take away o delivery eren totalment desconeguts. I és que, actualment en dos clics, podem demanar una pizza o el menjar més exòtic sense moure’ns del sofà.
Ara bé, qui ens porta aquesta comanda a casa?
Els repartidors a domicili. Una figura que existeix des de fa molt temps, però que, amb les noves tecnologies, s’ha reinventat en un nou concepte: els riders.
Què són els riders?
Glovo, UberEats, Deliveroo... et sonen?
Totes són plataformes digitals de comandes de menjar i productes a domicili. I aquí és on apareixen els riders: repartidors que entreguen els encàrrecs a casa.
I per què riders?
En anglès, ‘rider’ significa genet o ciclista. I és que aquests repartidors viatgen en moto o en bicicleta per entregar totes les comandes fetes a través de les aplicacions.
Tot i el seu nom cool, la situació laboral dels riders és complicada.
Quins són els problemes laborals dels riders?
En els inicis, amb el boom de les plataformes digitals de menjar a domicili, empreses com Glovo o Deliveroo no reconeixien els riders com a treballadors, sinó com a col·laboradors independents.
I això els convertia en treballadors autònoms o falsos autònoms.
Per una banda, depenien de les empreses perquè estaven geolocalitzats a través de l’app. Per altra banda, no treballaven només per una plataforma i no tenien un sou fix (els seus ingressos estan condicionats segons les hores que treballen, les comandes que reben, el transport i la ubicació).
Així, un rider només cobra en funció de les comandes entregades. Encara que estigui disponible, si no hi ha comandes, no cobra.
Amb aquest panorama
va sorgir la Ley Rider. Aquesta normativa declara que els riders, o repartidors de plataformes digitals, són treballadors per compte d’altri i no autònoms.
Segons aquesta nova llei, les plataformes han de cotitzar el sou dels repartidors a la seguretat social i aquests tenen dret a vacances, baixes per malaltia o prestacions d’atur.
Ara bé, aquesta normativa ha creat força polèmica, ja que no tots els riders hi estan d’acord.
A més, hi ha disponible una
activitat interactiva, que han creat exclusivament per a l’ocasió, per conèixer la ‘cara B’ d’aquesta feina. Es tracta d’una app fictícia que emula les aplicacions que fan servir els riders i amb què pots jugar i veure si ets capaç d’aconseguir el sou mínim.
Les Mercedes: Una alternativa per una feina més justa
Però no tot és JustEat.
Existeixen cooperatives de repartidors que ofereixen una alternativa local y responsable amb els drets dels treballadors i a través de les quals pots obtenir una feina molt més justa.
Un exemple és el cas de
Les Mercedes,
una cooperativa de Barcelona sense ànim de lucre, formada per un grup de dones, que aposta per un model de missatgeria urbana, ètica i sostenible.
Amb una flota 100% verda, es defineixen com un nexe d’unió entre el veí i el barri: promouen els productors locals, restaurants, oficines i el comerç de proximitat.
Altres alternatives
Entre tots, podem apostar per aquestes alternatives i canviar els nostres hàbits de consum.
Amb un servei més sostenible, podem vetllar pel territori i pel comerç de proximitat, i – el més important – contribuir a un model de feina més justa pels treballadors.
Bibliografia: