L’api és d’aquells vegetals relacionats amb la cultura de dieta, poc integrat a la cuina i que lluny de conèixer totes les seves propietats, la majoria de gent sols n’utilitza una fulla per afegir al caldo d’hivern.
L’api (Apium graveolens) pertany a una extensa família, la de les apiàcies caracteritzades per contenir substàncies aromàtiques i sabor intens i especiat; el comí, el fonoll o el julivert en son d’altres exemples. Són plantes més aviat de fred: tardor, hivern i inicis de primavera, per tant, tot i que l’api es pot consumir tant cru com cuit, si se’n fan batuts, serà més recomanable durant aquestes èpoques de l’any. El seu origen no acaba de quedar clar, algunes hipòtesis apunten a zones mediterrànies, mentre que d’altres situen l’api silvestre a llocs pantanosos del centre d’Europa i oest d’Àsia. El que si és cert, és que ja era valorat tant per egipcis, com per grecs i romans. Es composa de tiges estriades, que formen una penca gruixuda acabada en fulles verdoses, més amargues i picants que les penques que tenen un toc més dolç. La major part del seu pes és aigua, més del 90%, per tant, conté molt poques calories i macronutrients, en canvi, és interessant perquè és força saciant i ajuda a regular el trànsit intestinal per ser ric en fibra. Es poden destacar el seu contingut en vitamina C, algunes del grup B, magnesi i potassi. Gràcies al seu contingut en flavonoides amb activitat antioxidant i antiinflamatòria, entre molts d’altres beneficis, és diürètic, digestiu, cardiosaludable i protector hepàtic. Ara bé, si patiu de malalties renals greus, cal que aneu en compte amb el seu consum.
El podeu fer escaldat i amanit, en sopes d’hivern, com a ingredient principal de cremes com la d’api i porro o una de més fresca com la d’api i poma verda, també afegit picat a amanides o en forma de palets per sucar amb alguna salsa o paté com la de iogurt o l’hummus. Finalment, també en podeu fer liquats per prendre entre àpats.
Si no has provat mai aquesta hortalissa, aprofita que s’acaba la bona temporada de l’api per introduir-lo, provar noves receptes, augmentar el consum de vegetals i gaudir de les seves propietats.